Els pares i les mares tenen el deure de prestar aliments als seus fills. Aquesta obligació no cessa en cas de separació o divorci, i continua afectant per igual als dos progenitors, si bé de forma proporcional als ingressos de cadascún. Quan es produeix una ruptura, el cònjuge que no té la guarda i custòdia del fills ha de passar una pensió d' aliments per als fills.

La legislació vigent no aplica cap càlcul matemàtic per determinar l' import d' una pensió, sinó que es referix a criteris més o menys genèrics com les necessitats de l' alimentista, la capacitat econòmica de l' alimentant, etc., de manera que a la pràctica aquest aspecte patrimonial de la ruptura acaba sent dels més discutits.

En els darrers anys han proliferat estudis estadístics que intenten fer una aproximació al càlcul de l' import de la pensió tenint en compte variables com el nombre de fills o els ingressos dels progenitors. Aquests estudis es basen en l' anàlisi de les sentències dictades pels tribunals.

Encara que hi ha molts barems publicats, hem de remarcar que cap d' ells té validesa legal, i fins i tot en molts casos no serveixen ni per aproximar-nos al criteri judicial que acaba plasmant-se en la sentència. Malgrat això, la seva utilitat rau en què pot servir de base per a una negociació extrajudicial.

De totes maneres, i llevat que es tracti de sous molt elevats,  l' import de la pensió no sol superar del 22 % del salari net del progenitor obligat al pagament, i si hi ha dos fills, difícilment supera el 32 %. En tot cas, no son topalls que no es puguin superar, i cal anar cas per cas.

Cal aclarir, doncs això es motiu de consultes freqüents, que la guarda i custòdia compartida no exonera necessàriament de passar pensió, atès que pot donar-se la circumstància de que la capacitat econòmica d' un progenitor sigui molt més elevada que la de l' altre. Per tant, també caldrà valorar cas per cas sobre la procedència i l'import de la pensió en aquests casos.