La llei orgànica 5/2000 regula la responsabilitat penal dels menors, entenent com a tals les persones majors de 14 anys i menors de 18. Els menors de 14 anys no queden subjectes a responsabilitat penal, sens perjudici de les actuacions que es puguin emprendre en matèria de protecció de menors.

Encara que la llei té naturalesa penal, i per tant sancionadora, en tot moment té en compte l´interés del menor, de manera que no solament es valora el fet penal sinó també l' entorn del menor. Per aquest motiu, en el procediment intervenen un seguit de professionals, com psicòlegs i assistents socials,  amb la finalitat de fer un perfil psicològic del menor, de la seva personalitat i del seu entorn educatiu, familiar o cercle d' amistats.

Tot plegat té com a finalitat que l' experiència a la que s' enfronta el menor no sigui traumàtica per al seu desenvolupament, sinó que constitueixi un ajut per a corregir la seva conducta. 

És important destacar que els menors no poden ser condemnats a penes de presó, sinó a alguna de les diverses mesures correctores que la llei preveu, en funció de la gravetat del delicte o la reiteració delictiva ( llibertat vigilada, treballs en benefici de la comunitat, assistència a un centre de dia, obligació de dur a termes tasques educatives o formatives, etc). En els casos més greus, però, el jutge pot acordar l' internament del menor en un centre tancat, que no té naturalesa penitenciària.

El procediment també pot finalitzar mitjançant un acord de mediació entre el menor i la víctima del delicte, que generalment exigeix la reparació del mal causat.

Un aspecte important és el relatiu a la responsabilitat civil derivada del delicte o falta, ja que normalment els pares son condemnats a reparar els danys causats pels seus fills.

Finalment cal destacar que les mesures imposades en un procediment de menors no queden enregistrades com a antecedents penals.