La Llei d´Arrendaments Urbans de 1994 distingeix entre obres de conservació, petites reparacions i obres de millora. Les obres de conservació son totes aquelles obres o reparacions necessàries per tal de conservar l'habitatge en les condicions d' habitabilitat que permetin l´ús per al qual es va contractar. Diríem que son les reparacions majors ( estructura, sòl, sostre, instal·lacions generals, etc. ). Aquestes reparacions, llevat que els desperfectes hagin estat causats imprudent o dolosament per l' arrendatari, son a càrrec de la propietat. Ara bé, què passa quan la propietat es nega a executar les obres? En aquest cas l' arrendatari té tres opcions: desistir del contracte; escometre les obres al seu càrrec, si la urgència ho requereix, reclamant posteriorment el seu import a la propietat; o bé no executar les obres i interposar una demanda al jutjat, exigint-les. En tot cas, el que no pot fer mai és deixar de pagar la renda, ja que això és causa de desnonament, encara que hi hagi causa justa per no pagar.

Les petites reparacions que exigeixi el desgast per l' ús ordinari de l' habitatge son de càrrec de l' arrendatari.

Pel que fa a les obres de millora, si es fan a iniciativa de la propietat, només donaràn lloc a l' elevació de la renda si aquestes s' executen un cop transcorreguts cinc anys des de la celebració del contracte d' arrendament, llevat que en el contracte s' hagi pactat el contrari.

Per la seva part, l' arrendatari no pot fer obres que modifiquin la configuració de l' habitatge, o que disminueixin la seva estabilitat o seguretat, llevat que la propietat li hagi autoritzat per escrit.