Existeixen molts motius pels quals una persona pot tenir interès en què una altra accepti una herència que li ha estat diferida.

Per exemple, si som creditors del difunt, tindrem interès en que els hereus acceptin l´herència per reclamar-los el nostre deute. Si tenim dret a un llegat, també tindrem interès en que els hereus acceptin l´herència per reclamar-los l´entrega de dit llegat. I si tenim un crèdit contra un hereu insolvent, i aquest no vol acceptar l´herència perque si ho fés esdevindria solvent i llavors podríem realitzar el nostre deute, tenim també interès en que l´accepti.

En algunes ocasions, potser per evitar les conseqüències que implica l´acceptació de l´herència, els hereus demoren aquest tràmit indefinidament, en perjudici dels qui tinguin algun dret contra la mateixa.

Encara que la llei no pot obligar ningú a acceptar una herència, els qui tinguin algun interès legítim en la successió,  poden demanar al jutge que interrogui als hereus per tal que, en un termini que no pot excedir de 60 dies naturals, manifestin si accepten o repudien l´herència, en el ben entès que, si deixen transcòrrer aquest termini sense manifestar-se, s´entendrà que la repudien.

Aquest tràmit judicial, anomenat “ interrogatio in iure “, es configura avui per avui com un acte de jurisdicció voluntària, relativament senzill.

Un cop acceptada l´herència, tots els béns del causant o difunt ingressen en el patrimoni de l´hereu, i amb ells, també tots els deutes i crèdits que tingués al moment de la defunció, amb plena confusió dels patrimonis d´un i altre.

Si l´herència no és acceptada, cladrà repetir la interpelació judicial contra els hereus que estiguin situats a continuació en l´ordre successori.