Quan una persona mor sense haver fet testament, o bé quan la persona designada com a hereu no pot arribar a ser-ho, s' obre la successió intestada. En aquest cas, el destí que es dóna als béns del causant el decideix la llei. A Catalunya, aquesta llei és el Codi Civil de Catalunya, que estableix un ordre successori a seguir.

Així, l' herència es defereix primerament al fills i als seus descendents, per dret de representació.

La posició del cònjuge o parella estable del causant depen de si aquest té fills o no en té. Si no en té, el cònjuge o parella de fet esdevé successor de l' herència, però els pares del causant tenen dret a reclamar la llegítima; si el causant té fills, aquests succeeixen en l' herència i al cònjuge o parella de fet li correspon l' usdefruit universal de l' herència. No obstant, el cònjuge o parella de fet pot optar per conmutar aquest dret per l' atribució d' una quarta part alíquota de l' herència i, a més, l' usdefruit de l' habitatge conjugal o familiar.

Si el causant mor sense fills ni cònjuge o parella de fet, llavors l' herència es defereix als pares, a parts iguals. I si no té pares, als altres ascendents supervivents.

Si el causant mor sense fills ni cònjuge o parella de fet, i sense pares ni altres descendents, llavors l' herència es defereix als parents col·laterals, és a dir, germans i, en defecte d'aquests, nebots.

Si, finalment, el causant mor sense parents que puguin succeïr en l' herència, succeix la Generalitat de Catalunya, que ha de destinar els béns heretats o llur producte a establiments d' assistència social o a institucions de cultura, preferentment del municipi de la darrera residència habitual del causant a Catalunya.