El fet de ser soci minoritari d’ una societat mercantil pot esdevenir una font de problemes quan la relació amb els socis majoritaris es trenca o esdevé conflictiva. Obviament ens referim a petites o mitjanes empreses, o bé a empreses de caracter familiar, on la relació entre els socis es molt estreta. I per soci minoritari ens referim a aquell que té una participació en el capital social insuficient per a incidir en la presa de decisions de la societat.

Un problema bastant freqüent es produeix quan el soci minoritari vol abandonar la societat. En principi, la llei només preveu la possibilitat de que el soci es pugui separar unilateralment de la societat, cobrant una quota de liquidació, en casos molt determinats. Tret d’aquests supòsits poc freqüents, l’única opció que té el soci per abandonar la societat és trobar una persona que vulgui adquirir les seves accions o participacions, cosa molt complicada ja que ningú està interessat en adquirir participacions d’una societat familiar on es pugui sentir estrany i sense cap capacitat de decisió.

Sovint l’única sortida viable consisteix en la venda de les accions o participacions justament als socis majoritaris, la qual cosa esdevé molt conflictiva i en molts casos el preu de les participacions acaba sent molt inferior al seu valor real.

Un altre problema també bastant habitual és el que fa referència a la distribució de beneficis. Fins a l’ actualitat, encara que l’empresa tingués molts beneficis, el soci no tenia dret a cobrar dividends, a no ser que així ho aprovés la Junta General. Freqüentement, succeeix que els accionistes majoritaris es valen de la seva posició dominant en la Junta per aprovar la no distribució de dividends mentre que ells, normalment designats administradors,  acaben cobrant “dividends” de l’ empresa sota l’ aparença de sous, crèdits o retribucions en espècie.

Aquesta darrera situació ha estat esmenada recentment mitjançant la Llei 25/2011, d’ 1 d’agost, que introdueix l’art. 348 bis en la llei de societats de capital, segons el qual el soci de societats que no cotitzin a borsa tindrà dret a separar-se de la societat, i a cobrar la quota de liquidació corresponent, si la Junta General no ha acordat el pagament d’ un dividend equivalent a un terç dels beneficis d’ explotació obtinguts durant el darrer exercici, complint-se certes condicions.

Aquesta reforma, que entrarà en vigor en breu, suposa un avenç en la protecció dels petits accionistes que durant molt anys s’han vist privats de participar en els beneficis de les companyies.

La qüestió és diferent en les comunitats de béns i societats civils, on els socis tenen major llibertat per a separar-se unilateralment de les entitats, encara que caldrà estar als estatuts aprovats pels socis o comuners per a seguir les regles que s’hagin establert per a cada cas.