A Catalunya, tots els contractes d’ arrendament rústic o parceria celebrats a partir del 3 d’ abril de 2008 es regeixen per la Llei 1/2008, de 20 de febrer, de contractes de conreu, així com els arrendaments de data anterior si, vençut el seu termini final, es troben prorrogats.

Aquesta llei estableix un règim jurídic de les despeses molt detallat. Així, en primer lloc, les parts poden pactar que en lloc de satisfer una renda en metàlic, l’ arrendatari es faci càrrec de determinades millores a la terra ( rompuda de la terra, artigar-la, posar-la en conreu i fer esplanacions, construccions o altres obres anàlogues).

Les despeses ordinàries de conservació o reparació de la finca o l’ explotació agrària derivades de l’ activitat del conreu són a càrrec de l’ arrendatari, mentre que les despeses extraordinàries, derivades de l’ obligació de mantenir la finca o explotació en un estat que serveixi per a l’ activitat de conreu, són a càrrec del propietari.

Pel que fa al règim de les millores, aquestes poden ser obligatòries o voluntàries. Les millores obligatòries poden venir imposades per la llei, per resolució judicial o administrativa, o per acord d’ una comunitat de regants o altres entitats similars. Si aquestes millores van a càrrec de la propietat i signifiquen un augment notable en el rendiment de la finca ( per exemple, la transformació de la finca de secà en regadiu ), pot apujar la renda en la mateixa proporció, i l’ arrendatari té dret d’ abandó per al cas que no li convingués.

Si les millores obligatòries son a càrrec de l’ arrendatari, i signifiquen una millora notable de la finca que subsisteixi a la fi del contracte, aquest te dret a ser compensat per la propietat per l’ import del cost material de la millora.

Quant a les millores voluntàries, l’ arrendatari ha de comunicar de manera prèvia i fefaent a la propietat la seva voluntat de durles a terme. Si el propietari no s’ hi oposa en un termini de quinze dies, es considera que les autoritza. Ademés, si les obres de millora subsisteixen a la fi del contracte, l’ arrendatari té dret a ésser compensat per l’ arrendador per l’ increment del valor de la finca que les millores han generat.

Finalment, cal tenir en compte que les pretensions per despeses i per obres i millores prescriuen a l’ any des que s’ extingeix el contracte i l’ arrendatari deixa la finca.