Un jutjat de Lleida ha estimat el recurs interposat per la lletrada LETICIA CARNE, sòcia d’ ADVOCATS CARNE VILAPINYO, i ha declarat que continuar l’ execució hipotecària després que el banc s’hagi adjudicat el pis en propietat constitueix un abús de dret, per la qual cosa l’ import del deute que no ha estat cobert pel valor de l’ adjudicació del pis s’ha d’ entendre cancel·lat.

La resolució, dictada el 29 de desembre de 2011 amb àmplia repercussió mediàtica, és la primera d’aquestes característiques pronunciada a Lleida i s’afegeix a las tesis seguides per les Audiències Provincials de Navarra i Girona, que han estat precursores d’aquesta  jurisprudència favorable als interessos dels deutors hipotecats.

L’any 2005, el banc havia taxat el pis en 219.000 euros. Tanmateix, en el procediment hipotecari es va acabar adjudicant el pis per la meitat d’ aquell valor, 109.500 euros.  Al no cobrir-se amb aquesta quantitat el deute contret pel prestatari, el banc va demanar al jutge continuar endevant l’ execució i l’ embargament del sou del deutor.

El jutjat, però, ha refusat aquesta petició en estimar que el deute s’ha de considerar saldat i que la pèrdua de valor del  pis no és imputable al deutor, que va contractar la hipoteca en una època de bonança econòmica.

La resolució retreu a les entitats financeres que amb la seva gestió han contribuït a la caiguda del mercat immobiliari, per la qual cosa també han d’ assumir part dels costos i no traslladar tota la responsabilitat als deutors.

Certament, la crisi econòmica ha incrementat el nombre d’execucions hipotecàries i, amb un mercat immobiliari col·lapsat, la majoria de subhastes queden desertes. Davant l’ absència de postors, els bancs acaben adjudicant-se els pisos pel 50% del valor de taxació.

Amb l’ aprovació del R.D. LLei 8/2011, d’ 1 de juliol, el govern ha donat una passa endavant en la protecció dels deutors hipotecats que, degut a les circumstàncies econòmiques actuals, no poden afrontar el pagament de la seva hipoteca. Por un costat, s’ estableix que l’ adjudicació en subhasta d’ un immoble hipotecat mai es realitzarà per un preu inferior al 60% del valor de taxació. Amb això es pretén que els deutors rebin una contraprestació adequada pel seu immoble que els permeti anular o reduir al màxim el deute pendent. Per un altre costat, s’ eleva el llindar d’ inembargabilitat (que passa del 100 % del salari mínim interprofessional fins al 150 %, més un 30 % addicional per cada familiar que no obtingui  ingressos superiors al SMI), quan el preu obtingut por la venda de l’habitatge habitual hipotecat sigui insuficient per a  cobrir el crèdit garantit.

Les resolucions dictades por las Audiències de Navarra i de Girona, secundades per la del Jutjat de Primera Instancia nº 5 de Lleida, van més enllà en la protecció dels deutors hipotecats, al declarar totalment extingit el deute mitjançant l’adjudicació de l’habitatge, sempre que l’ import del deute pendent, més els interessos i costes del procés, siguin inferiors al valor de la taxació inicial.

Malgrat això, no manquen resolucions en sentit contrari, de manera que tard o d’hora serà la jurisprudència unificadora del Tribunal Suprem qui fixi la postura judicial definitiva sobre aquesta conflictiva qüestió.

Veure la notícia al diari  Segre (4.1.2012) i al diari El País ( 16.1.2012). També seguint l’ enllaç següent: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/01/15/catalunya/1326661929_093992.html.